En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.

Per fer el plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l'esprint del guanyador.

A banda d'afegir-hi una e a l'inici, també s'hi poden produir altres modificacions gràfiques. Per exemple: l'accent obert a eslògan, l'accent obert i una sola s final a estrès, una sola t a espagueti, el dígraf ix final a esquaix, una c al final a estic, etc.